Amb aquesta entrada vull inspirar dins de les vostre aules la presència d’un microespai permanet dedicat al pensament lògic al llarg de tota la Primària. Crear un petit racó cuidat que aculli propostes mimades de lògica i posa-hi el vostre batec perquè sigui un racó estimat pels vostres alumnes. En funció de la proposta que prepareu oferirà vivències individuals, en parella o grup de quatre infants. A continuació, entre pensaments i explicacions diverses, us mostraré algunes inspiracions boniques que poden donar forma aquest reclam que avui expresso amb paraules.

El pensament lògic s’arrela en la capacitat d’identificar la qualitat o qualitats de l’objecte que entra en joc.

Quan parlo de l’objecte, de forma genèrica, faig referència a quelcom extremadament ampli i si a banda identifico totes les seves qualitats puc estar contemplant milers de variables.

Per anar allò concret, amb l’objectiu  que pugueu dibuixar-vos una imatge cada vegada més nítida del que vull comunicar, em posaré unes ulleres estrictament matemàtiques. Amb aquestes ulleres puc identificar la quantitat de cares d’una figura amb volum, el tipus de costats de la figura plana, la massa, el volum la longitud i la capacitat de l’objecte, el temps d’acció, qualsevol propietat dels nombres, etc.

Entre més desplegament en el món matemàtic, mostri l’infant que mira l’objecte, més capacitat d’identificació mostrarà.

No se si coneixeu una proposta preciosa inventada per punt.mat que rep el nom de queli’s (qui és l’intrús?). Les queli’s mostren quatre imatges i pretenen que l’observador o observadora descobreixi quina és la imatge intrusa, entenent-se per intrusa aquella que no mostri una qualitat concreta que les altres sí que comparteixen.

Amb aquest tipus de propostes podem observar fàcilment l’amplitud de la mirada matemàtica dels nostres infants i en trobareu de ja elaborades per a tots els grups d’edats.

Proposar-los creacions de Queli’s serà un exercici invers també molt interesant que els demana entendre amb profunditat el procés que planteja aquesta proposta.(Correspondria a la competència 3: Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic).

Aquesta identificació de les qualitats de l’objecte, que feia referència anteriorment com a arrel del pensament lògic, és la que permet afrontar els reptes que ofereixen un gran ventall de jocs de taula. Com en altres entrades ja he comentat que no sóc cap especialista en aquest àmbit (el joc de taula) hi ha professionals amb una experiència molt fina en tots aquests recursos però jo us en descriuré un, dels que jo tinc, per a cada cicle, amb l’objectiu que pugueu descobrir-ne d’altres com a possibles introduccions a l’espai.

No us amoïneu si amb les meves descripcions no compreneu exactament el funcionament de cada joc. Quedeu-vos en l’essència. Dins de la seva caixa hi ha totes les instruccions descrites amb detall.

Per al cicle inicial jo proposo… Quirkle de Lúdilo. Sempre que jugo aquest joc em ve la imatge de les partides de Scrabble però composant files i columnes amb peces d’un mateix color però totes ells amb formes diferents o a la inversa una mateixa forma però cada una d’un color diferent. La puntuació, de cada jugada, depèn del recompte de fitxes de la línia i/o columna generada. Oferint dotze punts a cada jugadora que col·loca la sisena fitxa d’una fila o columna.

Jo els ofereixo un full de registre perquè vagin prenent nota de manera senzilla i ordenada de totes les seves puntuacions. Sempre comento en les meves formacions… quan dins de l’aula fem servir el joc de taula com a recurs didàctic és interessant poder acompanyar la vivència d’un senzill registre o modificació d’alguna de les normes amb l’objectiu d’oferir a la proposta una focalització més gran i una percepció d’aprenentatge (aquests dos ingredients són importants dins de les aules) per crear l’ambient relaxat desitjat on cadascú està immers en activitats diverses però compartint un mateix espai i moment.

Per  al cicle mitjà jo proposo… Quarto de Gigamic. On existeixen setze peces que mostren quatre característiques alçada, color, forma, concavitat amb dues variables cadascuna.

L’objectiu del joc és alinear quatre peces que tinguin com a mínim una característica en comú. El jugador haurà de tenir present les quatre característiques existents en cada peça en totes les horitzontals, vertical i diagonals que es van formant sobre el taulell ja que ell oferirà la peça que ha de col·locar el seu company i haurà d’evitar que aquesta pugui ser situada tancant cap línia descrita.

Aquests tipus de joc demanen estratègia, concentració i pensar més enllà de la jugada present i des focalitzar-te del teu joc per entendre el del altre. Sense dubte aquest tipus de joc són boníssims per nodrir les nostres aules.

Per al cicle superior jo proposo… SET de homoludicus. Aquest és un joc de cartes on apareixen imatges amb quatre característiques: símbol, color, quantitat i fons que cadascuna d’elles mostra tres variables.

L’objectiu del joc és descobrir entre les dotze cartes descobertes sobre la taula un SET. Un SET és considerat un grup de tres cartes on les característiques, observades de forma independent, són iguals en cada carta o diferents en totes elles.

Analitzar en tot moment les quatre característiques independentment i fer-ho a través de dues premisses: totes iguals, o totes diferents, és un exercici d’identificació molt interessant pels més grans.

Aquesta identificació de la qualitat de l’objecte que l’he considerat l’arrel del pensament lògic permetrà els processos de classificació i d’ordenació per finalment contemplar tota operació o transformació.

Aquests exercicis de classificació són especificats en el nostre currículum en diferents continguts. N’escriuré alguns exemples com a testimoni de les meves paraules sense cercar fer una llista exhaustiva…

Cicle inicial. NUMERACIÓ I CÀLCUL. Classificació dels nombres segons diferents criteris (d’una xifra, de dues , de la família del 4, del 10, etc.)

Cicle inicial. RELACIONS I CANVIS. Descripció de canvis qualitats i quantitatius entre dues situacions. Selecció, classificació i ordenació d’objectes segons diferents criteris. Seguiment de sèries (de sons, numèriques, geomètriques).

Cicle inicial. MESURA. Comparació directa i indirecta i ordenació de mesures de les diferents magnituds.

Cicle mitjà. RELACIONS I CANVIS. Seguiment de sèries numèriques, geomètriques i descoberta del patró.

Cicle mitjà. RELAVIONS I CANVIS. Descripció de situacions en què es produeixen canvis o altrament es mantenen constants.

Cicle mitjà. ESPAI I FORMA. Classificació de figures de tres i dues dimensions segons les seves propietats.

Cicle superior. RELACIONS I CANVIS. Seguiment de sèries numèriques, geomètriques i descoberta del patró.

Cicle superior. ESPAI I FORMA. Descripció amb precisió i vocabulari adequat, classificació i comprensió de les relacions entre diferents figures de dues i tres dimensions, utilitzant les propietats de que les defineixen.

Continuo…

Quan en una mostra (col·lecció donada) els infants poden observar i identificar una característica comuna,  diferenciant-ne totes les seves variables, són capaços de classificar creant diferents grups on la mostra quedarà dividida o fins hi tot pot crear certes interseccions. Visualitzar aquestes classificacions permetrà elaborar hipòtesis, conjectures que pretenen definir el grup respecte a la mostra.

A continuació vull posar imatge alguns d’aquests exemples emprant un taulell numèric es poden fer moltíssimes classificacions acotades pel nivell dels infants i el seu desplegament matemàtic.

Classificar en parells i senars.

Classificar en nombres múltiples del tres, en nombres múltiples del quatre, en nombres que tant són múltiples del tres com del quatre, en nombres que no són ni múltiples del tres ni del quatre.

Un altre bonic exemple d’aquesta capacitat d’agrupació el podeu llegir en la entrada d’estadística  pel cicle mitjà on els infants tenint present una mostra donada decideixen observar-la a través de diferents criteris: alimentació, reproducció, hàbitat…

Quan en una mostra (col·lecció donada) els infants poden observar i identificar una característica comuna amb variables graduables seran capaços i capaces d’ordenar-les en un ordre creixent o decreixent i aquesta serà una habilitat essencial en totes les propostes de mesura així com en l’anàlisi de patrons de repetició que informaran de la periodicitat d’una determinada situació, estructura d’una melodia, comportaments geomètrics…

El darrer esglaó del pensament lògic serà la capacitat de contemplar la presència d’una transformació (operació). Descobrir que d’una situació inicial s’ha passat a una situació final diferent degut a una transformació concreta els permetrà analitzar la matemàtica que observa la “vida” de tot allò que es transforma en una direcció o un altre.

  • Sabent la situació inicial i la final descobrir la transformació experimentada.
  • Sabent la situació inicial i la transformació experimentada descobrir la situació final.
  • Sabent la situació final i la transformació experimentada descobrir la possible situació inicial.