De tant en tant m’arriba el missatge de mestres d’educació infantil que amb cert orgull em comuniquen que “al menys” han deixat d’oferir operacions als nens en aquesta etapa.
Aquesta satisfacció i percepció d’alleujament es deu a la manca de significació amb què s’ofereixen les operacions i com desvinculades de la seva naturalesa estan les frases matemàtiques.
Quan un nen o nena serà capaç de llegir amb comprensió lectora una frase matemàtica?
Els cal d’una banda reconèixer les grafies numèriques com expressions escrites de les diferents quantitats, reconèixer els símbols d’”acció” que descriuen què els passa a la quantitat i l’estructura de tota frase matemàtica.
La majoria de mestres d’infantil ofereixen materials, propostes, fitxes perquè els nens practiquin l’escriptura de les grafies dels nombres associant-les a la quantitat que representen, però per què un nen necessita aquestes grafies? Aquestes seran les paraules de les seves frases.
La majoria de mestres d’infantil ofereixen materials, propostes, perquè els nens diferenciïn les diferents accions que els pot passar a la quantitat, generalment sumes i restes (encara que jo no exclouria la multiplicació i la divisió) i les vinculin als símbols gràfics que les representen, però, per què un nen necessita aquests símbols? Aquests seran els verbs de les seves frases.
Reconèixer l’estructura de la frase matemàtica com una balança de plat on sempre hi ha un enigma situat a qualsevol part de la frase i on l’eix d’equilibri el representa la forma del símbol igual (=) serà alguna cosa important a vivenciar, però per què un nen necessita aquesta estructura? Aquesta serà l’esquelet de tota frase matemàtica essencial per a la seva descodificació.
Si miro com s’acompanya l’escriptura o lectura de paraules i frases ho sento més coherent amb aquest procés. El nen que desitja escriure o llegir una paraula o frase és acompanyat per l’adult que li ofereix suport quan aquest no identifica el símbol (lletra) que s’ha associat a el so que vol transcriure o el so associat a una lletra escrita dins d’una paraula . Aquestes paraules el nen les va escrivint de forma horitzontal (d’esquerra a dreta) seguint l’ordre en què les va pronunciant de manera quan acaba de fixar-se en tots els sons que emet al pronunciar-la té la sensació que ho ha aconseguit i s’omple de alegria. En el cas de la lectura el petit vol acabar el procés creant una imatge del que ha llegit desitjant així l’existència de comprensió lectora. Si no ho aconsegueix segurament ens preguntarà què diu aquí? Anhela descodificar amb significat el missatge.
Aquesta seria també una bona descripció per guiar l’acompanyament de l’escriptura i lectura de frases matemàtiques.
Proposo una escriptura i lectura matemàtica conscient i en direcció horitzontal … ¿Com s’escriu sinó l’àlgebra?
2 + 6 = 8
En la lectura acompanyem:
Què diu aquesta frase? Què posa aquí? …. Aquesta és una frase matemàtica que parla de quantitats … Diu si a la quantitat dos li afegeixes la quantitat sis obtindràs la quantitat vuit.
La frase anterior està completa, té tots els elements visibles, però normalment oferim frases que s’ha de descobrir algun d’aquests elements. És aquí on resideix l’enigma de la escriptura matemàtica.
2 + _____ = 8 (Quan a la quantitat dos li afegeixo una quantitat desconeguda obtinc la quantitat vuit. Quina és la quantitat desconeguda?)
_____ + 6 = 8 (A una quantitat desconeguda li afegeixo quantitat sis i obtinc la quantitat 8. Quina és la quantitat desconeguda?)
2 + 6 = _____ (A la quantitat dos quan li afegeixo la quantitat sis obtinc una quantitat que desconec. Quina és la quantitat que desconec?)
A la escriptura acompanyem:
Escriu el que has descobert? Jo et puc ajudar … El nen anirà traduint la seva investigació (manipulada) en una frase matemàtica on farà servir tots els símbols que ja coneix (nombres, +, -, =) o que va coneixent i recordant vinculat a la necessitat i al desig d’escriure matemàtiques.
No ens ha de fer por ajudar a escriure i llegir matemàtiques als nens que mostrin interès per aquest procés a l’igual que ho fem amb els altres llenguatges.
Respecte a el verb de repetir una mateixa quantitat (associat a la multiplicació) i al de dividir en parts iguals o repartir una quantitat (associat a la divisió) per què els hem de descartar en educació infantil? Si només tenim 4 accions bàsiques totalment manipulables i comprensibles a nivell sensorial, proposo que les oferim sense més … Aquí l’única cosa important és que el nen comprengui el significat de la frase associant-lo a una imatge totalment manipulable.
2×3 = ____ (¿Si repeteixo dues vegades la quantitat tres quina quantitat obtindré?)
2x ___ = 6 (Si repeteixo dues vegades una quantitat desconeguda obtinc la quantitat sis. Quina és la quantitat desconeguda?)
___ x3 = 6 (Si repeteixo un nombre de vegades desconegudes la quantitat tres i obtinc la quantitat sis. Quina és la quantitat de vegades que repetiré?)
8: 2 = ____ (Si la quantitat vuit la divideixo en dues parts o reparteixo entre dues coses quina quantitat dono a cadascú?)
8: ____ = 4 (Si la quantitat vuit la divideixo o reparteixo entre unes parts o coses que desconec dono a cadascú o en cada part la quantitat quatre. Quina és la quantitat desconeguda entre la qual repartiment o dividim?)
Si li vols donar creativitat a la lectura de frases matemàtiques pots oferir frases matemàtiques associades a cadenats, claus, pergamins, cartonets. Ofereixi sempre material comptable per fer les investigacions (botons, còdols, cargols, castanyes …) i un full de registre per anotar els seus descobriments “frases matemàtiques”.
Si el procés descrit coincideix amb el moment i el desig de lectura i escriptura transitat pel nen o nena que estàs acompanyant … us faltaran fulls d’investigacions per anotar tots els seus descobriments. Els nens gaudeixen moltíssim escrivint matemàtiques. No podem privar-los d’aquesta vivència pel simple fet que els adults hem desvinculat les operacions del significat de les frases que simbolitzen.
