Cada dia més i més escoles s’il·lusionen, estudien i dediquen moltes hores de formació, documentació, reflexió i treball fora de l’horari lectiu reformulant la manera en que estan mostrant el món matemàtic i el desplegament de les habilitats cognitives dels infants per a resoldre els reptes que aquest els ofereix.
Fins fa quatre dies a l’etapa d’Educació Primària la omnipresència del recurs didàctic que ofereix el llibre de text representava la simplificació de la tasca dels mestres que a banda de les seves explicacions i la resolució dels exercicis proposats en les fulles dels llibres triats no calia que fossin experts en els continguts del Currículum per a tenir la certesa que estaven oferint tot el que el Departament d’Educació fixa per llei, no calia que reinventessin la dinàmica de l’aula per afavorir treballs en petit grup i treballs autònom acompanyat d’un bon ambient d’aprenentatge, no calia que dediquessin gran nombre d’hores fora del horari lectiu a la cerca i creació de materials estructurats acompanyats de diverses propostes per afavorir-ne l’ús, l’adaptació de jocs de taula, l’estructuració de processos matemàtics, la incorporació de les habilitats matemàtiques en caixes d’aprenentatge… per a crear vivències concretes que afavoreixin l’adquisició de tots els aprenentatges de manera competencial tot oferint al mestre la possibilitat d’observar i avaluar les dimensions matemàtiques que especifica el nostre model d’avaluació.
En aquest valent camí moltes escoles han optat pel retorn a la matemàtica manipulativa basant-se en les teories i aportacions coincidents de pedagogs mundialment reconeguts en la història de la didàctica.
En la Teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget “Etapa de les operacions concretes” on s’observa els infants de set a dotze anys, Piaget afirma… que l’infant comença a emprar la lògica per arribar a conclusions vàlides sempre i quant les premisses des de les que parteixin tinguin a veure amb situacions concretes no abstractes.
Froebel afirma… és important que abans de treballar l’intel·lecte, es realitzin activitats a nivell corporal i manual, d’aquesta manera, es posen de manifest que la manipulació porta a lo cognitiu, fusionant-se al final del procés.
Montessori afirma… parteix sempre de les activitats manipulatives i de l’experimentació ja que aquestes activitats li permeten interioritzar els aprenentatges i adquirir nous coneixements. Montessori posa a la disposició de l’infant materials estructurats que li permeten realitzar aquests processos, ja que creu que el desenvolupament cognitiu solament és possible en una activitat organitzada y amb una metodologia concreta.
En aquest punt de motivació i certesa del camí que vol seguir cada equip pedagògic vull aportar una reflexió… Més enllà de posar el punt d’atenció en si fem servir llibres de text, materials estructurats, projectes, caixes d’aprenentatge, etc. és interessant que fixem la mirada en el fet d’estar afavorint la creació de coneixement.
Amb el temps d’experiència amb nens i nenes de primària estic corroborant que en aquest punt, la creació de coneixement, el pas al món de l’abstracció és un element clau.
A que em refereixo amb el pas al món de l’abstracció… El moment en que tot allò descobert i resolt, visualitzat, sentit a través de la manipulació dels materials o l’experiència corporal traspassa del món físic al simbòlic i pot ser expressat a través de llenguatges matemàtics totalment propis: esquemes, dibuixos, construccions, símbols matemàtics apresos, la paraula oral i escrita…
Hem d’estar preparats per contemplar la bellesa d’aquestes expressions simbòliques ja que treuen a la llum camins tant propis com creatius i on no hi ha cap millor que l’altre… Hi ha que són més llargs i d’altres més curts, hi ha que són més enrevessats i altres més lineals, hi ha que trencaran els nostres esquemes i altres que coincidiran amb els esperables. Tots ells obres d’arts que no volen ser jutjades ja que des de la confiança de tot creador sempre hi ha espai cap a la observació de les creacions dels altres i l’aprenentatge de tot allò que els pot aportar més.
Els infants hauran de viure aquest ritual de traspàs de manera continua i agradable per a construir coneixement.
Si la vivència de la manipulació resta purament en l’acció sense evolució al món simbòlic oferirà plaer, alegria, motivació, concentració i focalització (regals meravellosos per a tot infant) però pot no finalitzar el camí cap al món abstracte. Serà l’adult que a banda de mostrar l’ús dels materials concrets, percebre el moment oportú, prepararà els rituals de pas cap al món abstracte a través d’un diàleg amb l’infant, a través d’unes propostes plantejades en targetes, a través de materials plàstics interessants que permetin la representació amb imatges o símbols de tot allò que s’ha descobert.
Aquesta representació simbòlica de tota manipulació serà clau perquè l’infant reconegui les descobertes i el que ara li pertany, com a individu, de manera independent a la manipulació i a la vivència en si.
En aquest traspàs l’infant percep amb claredat tot allò que ha aprés i que forma part d’una de les seves noves habilitats que abans no tenia. Amb aquesta percepció les nenes i els nens experimenten i vivencien la felicitat que experimenta tot aquell ésser que es sent en procés de creixement i s’adona és molt més capaç d’entomar nous reptes.