Pel simple fet que els infants comparteixen ambients o classes amb molts altres nens i nenes, moltes vegades conviuen realitats, opinions diferents i iguals entre ells i elles.
Una manera senzilla i entenedora d’observar aquestes diferències, igualtats i quantitats de variables és emprant l’estadística.
Per fer servir aquest recurs és interessant teniu un cabàs amb tants cubs de fusta com infants hi hagi a l’ambient o classe. Aquests poden estar personalitzats (cada nena i nena té el seu) o mantenir-los neutres (tots són de tots).
Dins del cabàs i tindrem uns cèrcols de colors i paperets per anotar o dibuixar el que calgui…
Davant qualsevol situació que volem representar traurem el material.
Alguns exemples de representacions podrien ser:
– Tenir o no germans.
– A qui se li ha caigut alguna dent.
– Un conflicte amb possibles solucions.
– Quina sortida els agrada més.
– Decidir una norma d’un joc.
– Un llarg etc. que us recomano que siguin sempre interessos reals del grup que reben una resposta a través de l’anàlisi de la realitat del grup.
Una vegada plantejada la pregunta. Identificarem les diferents solucions fent dibuixos, escrivint una paraula en un paperet que situarem davant d’un cèrcol. (farem servir tants paperets i cèrcols com variables es plantegin).Us recomano incloure sempre el cèrcol on s’identifica l’opció jo no vull opinar sobre aquest aspecte, o estaré d’acord amb el que decideixin els meus companys i companyes, cap de les opcions em representen (cuidant de l’expressió de totes i tots).
Cada infant haurà d’apilar el seu cub en la resposta que el o la representi. D’aquesta manera s’aniran formant unes columnes que aniran progressivament creixent en alçada a mesura que els nens i les nenes vagin expressant-se. Tindrem davant dels nostres ulls un diagrama de barres amb volum.
Els diagrames de barres de fusta amb volum són preciosos però si ho preferiu o per donar-li diversitat podeu optar per representar amb pilotes de tenis dins de galledes transparents, sabates col·locades en horitzontal (oferint la possibilitat d’opinar en dues variables quan la decissió és múltiple, això sí, si ho fem d’aquesta manera els que tenen una única resposta hauran de posar les seves dues sabates a la mateixa filera).
Quan tots/es s’hagin expressat podrem observar i parlar de la realitat del grup envers la situació analitzada.
– On hi ha més cubs?
– On hi ha menys o cap cub?
– Quines opcions han quedat igualades?
– Quants cubs hi ha en cada opció?
– Què podem pensar al veure aquesta representació?
Us recomano no parlar de guanyadors i perdedors són observacions de grup on totes les expressions són importants per mirar-nos amb ulleres matemàtiques.
Quan els infants observen i valoren cóm d’útil els serveix aquest anàlisis no us sorprendrà que ells i elles proposin aquesta eina per observar i resoldre dubtes que sorgeixen de forma puntual en el seu dia a dia.
Si es vol observar un aspecte que pot canviar en el temps seria interessant transcriure sobre el paper la representació d’aquesta estadística. Però recordo una vegada i una altra, en educació infantil cuidem el despertar amb força de el món màgic de l’escriptura de tots els llenguatges no fem d’això una cosa monòtona, repetitiva, per a totes i tots … ofereix-los una situació especial amb sentit artístic i matemàtic a alhora.
