Mai sabrem qui va ser abans l’ou o la gallina veritat? Doncs el mateix em pregunto jo quan el material m’inspira una nova proposta o la proposta es materialitza en un nou material que ha despertat la meva inspiració de somni lleuger.

Aquests portamonedes teixits per les mans delicades de la Neus la mare d’una mestra de l’escola eren una autèntica provocació per la meva creativitat i demanaven a crits ser els protagonistes d’una proposta relacionada amb els diners, els tiquets de la compra, els canvis, els descomptes…

Anar a comprar és d’aquelles activitats del dia a dia on les destreses matemàtiques es poden posar en funcionament de forma àmplia si vivim el moment de manera conscient. Moltes vegades em costa fer propostes d’aquest tipus ja que penso que la vida en té tantes preparades per cadascú de nosaltres que la meva imaginació sempre es mostrarà pobre enfront de les realitats vives als carrers. Però aquests portamonedes són una excusa irresistible per a fer una excepció en les meves paraules.

En aquesta proposta un portamonedes, el recull de passos (guien l’evolució de la proposta) i un full de registre (ordenen i ofereixen un lloc específic per prendre nota de tota la investigació) és posat a les mans de cada infant per emprendre de manera autònoma aquesta aventura matemàtica relacionada amb la numeració i el càlcul dins d’una realitat molt propera de mesura.

El fet que el contingut de cada portamonedes sigui diferent (tant els diners com els tiquets) permet repetir la proposta quatre vegades oferint una pràctica diversa als mateixos reptes tot consolidant l’habilitat.

Conèixer el tipus d’informació i l’estructura que conté un tiquet de la compra hauria de ser quelcom proper pels infants per a poder identificar tots els continguts i dades que els permetran resoldre dubtes matemàtics, portar comptabilitats, valorar i comparar preus i visualitzar el tipus de consum… Com podeu deduir un tiquet de la compra és un potencial problema matemàtic ple de realisme. 

I la proposta és descrita pels següents passos…

  • El primer pas convida a obrir el portamonedes on hi ha un tiquet i unes monedes.

Saciat el primer moment de descobrir el seu contingut i comparar que és diferent al dels seus companys, caldrà trobar i prendre nota del valor total de la compra (tiquet) i el valor del canvi que va rebre el personatge una vegada pagada aquesta compra (monedes).

No puc deixar d’escriure l’observació que el concepte import i la localització d’aquest  al final de la suma en vertical de tots els productes resulta complex per alguns infants degut a un vocabulari poc extens o enriquit per l’entorn. És lògic que si l’enunciat conté un mot aliè generarà la dificultat en la activitat autònoma d’aprenentatge bo i així aposto per enriquir el vocabulari amb que envoltem els infants en aquestes edats envers la simplificació del llenguatge.

Hi ha molts infants que la presència de l’impost del IVA, els valors dels diferents productes els fan mostrar-se insegurs amb aquesta lectura però com tot… amb la pràctica i experiència diversa l’habilitat s’anirà afiançant.

  • El segon pas planteja la descoberta de la lletra del sobre que conté els diners amb que es va pagar el tiquet del portamonedes.

En aquest cas l’infant haurà de tenir present tres dades, l’import del tiquet, els diners del sobre i el canvi rebut, buscant l’afirmació lògica on l’import hagi set pagat amb un valor de diners superior i que el canvi rebut correspongui al seu raonament del càlcul.

Exemple1: És lògic que algú hagi pagat 15,19€ amb un bitllet de 20€ i li hagin tornat 10€ de canvi?

Exemple2: És lògic que algú hagi pagat 15,19 amb un bitllet de 50€ i 9 cèntims i li hagin tornat 90 cèntims, dos monedes de 2€, un bitllet de 20€ i un bitllet de 10€ de canvi?

Aquest pas em resulta molt interessant d’observar ja que no demana un càlcul de canvi però sí que em mostra si els nen o la nena entén el raonament lògic que implica un càlcul del canvi. Posar en pràctica aquest raonament, tot i que no hi hagi càlcul, ho sento interessantíssim per preparar o reforçar el procés.

  • El tercer pas demana la descoberta del personatge, propietari/a, del portamonedes. Els oferim quatre ninos identificats amb un nom i una afirmació penjada del coll. Aquesta afirmació indica un contingut del tiquet (data de la compra, direcció de la botiga, número de productes i l’import d’un producte).

Acostuma a ser el pas més deliciós de la proposta per la majoria d’infants que no es poden estar de fer-me la pregunta sobre si els regalaré els ninos… tant de bo el regal de tot allò aprés sí que sigui endut amb ells i elles cada vegada que vagin a comprar o arribi a les seves mans un nou tiquet.

Aprofito aquest pas per tornar a donar veu per mil·lèsima vegada a la importància de mimar la presentació de les nostres propostes i l’ambient que les acull. Quan una nena o nen veu tots aquests elements preciosos (els portamonedes teixits per la Neus, els passos per cadascú, els ninos, els sobrets…) i neix en ella/ell la sorpresa i l’interès sorgeix el desig i la força per vivenciar allò nou que indubtablement accepta que pot comportar alguns reptes.

  • El quart pas arriba, després de la decepció que no els regalaré el personatge, però ho fa amb un descompte que caldrà aplicar al tiquet per a descobrir quin serà el nou import.

El fet d’haver de restar una part entera i decimal dificulta el raonament de la resta per alguns infants que necessiten resoldre l’operació en “tres temps” primer traient la part decimal disponible, seguit de visualitzar la descomposició d’un euro en cèntims per a treure els cèntims necessaris que encara no s’han restat, i finalment restant la part entera.

Altres infants primer resten la part entera al número i després descomponen un dels euros en cèntims per a poder visualitzar aquesta resta de la part decimal.

La gran sort d’aquesta resta “tant complexa” la tenim com a docents (paper d’acompanyants del procés) i com a infants (autors de la resolució del repte) ja que es pot visualitzar perfectament acompanyant la proposta del materials d’imitació dels bitllets i monedes. Amb aquest material de suport, elles i ells poden triar el nivell d’abstracció o concreció que necessiten per a resoldre el repte de descompte.

Desitjo que aquesta proposta us inspiri altres vivències i us convidi a preparar propostes d’aquestes que enamoren tant i tant que els infants les volen apadrinar al menys quatre dies de les seves vides.